© Associació Amics de Nonasp. 2017

Ca la Vila

Hasta   mitjans   del   segle   XX,   la   gent   de   Nonasp utilitzava   lo   topònim   de   “Ca   la   Vila”   quan   anomenava l’Ajuntament.   L’edifici   del   que   parlo,   està   situat   a   la plaça   de   l'Església,   data   la   seua   construcció   de   l’any 1696   i   va   ser   utilitzat   com   Ca   la   Vila   hasta   l’any   1988, en    que    després    de    la    restauració    del    Castell,    la institució local se va traslladar. En   lo   moment   de   la   seua   construcció,   la   Vila pertanyia   al   convent   de   Sant   Joan   de   Jerusalem   de Casp.   Nonasp   era   una   Vila   de   l'orde   dels   Hospitalers des   de   feia   molts   anys.   Concretament,   l’any   1314   al ser   executat   lo   Gran   Maestre   de   l'Ordre   del   Temple,   a l’Aragó   i   Catalunya,   los   bens   passen   a   la   propietat   de l'Ordre     de     Sant     Joan,     depenent     Nonasp     de     la Castellania   d'Amposta.   Als   pocs   anys,   entre   1433   i   1444,   segons   alguns   autors   que   fa   referència Amadeo   Barceló   al   seu   llibre,   se   produeix   una   permuta   entre   Samper   de   Calanda   i   Nonasp,   passant   la nostra   Vila   a      mans   del   Convent   de   Sant   Joan   de   Casp. A   finals   del   segle   XVIII   comença   la   decadència de   l'Ordre   del   Hospital,   acabant   per   desaparèixer   a   la   nostra   Vila   amb   la   desamortització   dels   bens eclesiàstics. Lo   Convent   de   Sant   Joan   de   Casp,   durant   segles   va   tindre   la   propietat   de   l'església   i   fossar;   lo castell   amb   los   seus   graners   i   la   bodega   amb   los   bocois;   la   casa   de   l'Abadia   per   lo   rector;   un   altra   casa que   es   d’una   confraria;   lo   molí   de   farina   del   Cap   de   l’Horta   i   un   bancal   al   costat;   un   molí   d’oli   on està   l’actual   local   del   Sindicat;   un   forn   de   pa   al   carrer   del   Forn;   un   bancal   d’olivers   a   la   Plana;   un terme   a   la   Vall   de   Batea   amb   tots   los   drets. A   més   de les   propietats   té   dret   a   cobrar   lo   “diezmo”   del   blat, “centeno”,    ordi,    civada,    corders,    raïms,    olives    i cànem.  En     una     visita     a     Nonasp     l’any     1605     del Castellán,   diu:   “Es   del   convento   la   jurisdicción   civil,   y criminal   alta,   y   baja   mero,   y   mixto   imperio   conforme afuero,   y   nombran   justicia   y   lugarteniente   toman   el juramento a justicia y guardas del justicia”. Als    inicis    de    la    Edat    Moderna    los    municipis aragonesos   ja   estaven   configurats,   igual   que   los   seus límits   territorials,   les   bases   econòmiques   i   lo   sistema de   govern.   Los   Consells   de   les   Viles,   regulen   los   recs, les   pastures   del   bestiar,   la   caça   i   pesca,   la   utilització   de   les   neveres,   etc;   per   a   la   instrucció   se contracten   mestres;   en   sanitat   los   serveis   de   doctor   i   menescal,   se   habiliten   locals   per   hospitals públics    i    se    regula    la    “llimplesa”    dels    carrers,    sèquies    i    fonts públiques,    etc.    Tot    això    amb    la    finalitat    de    evitar    malalties contagioses; se organitzen fires anuals i les festes locals. Los   Consells   de   les   Viles,   en   los   seus   inicis,   al   no   tindre   locals propis,   se   reuneixen   generalment   a   locals   de   l'església,   que   compten amb   capacitat   suficient   per   fer   les   reunions.   Però   a   conseqüència   del creixent   poder   municipal,   va   sorgint   la   necessitat      de   tindre   un   local propi   per   administrar,   ja   que   les   viles   poc   a   poc,   anaven   alliberant-se d’estar   sotmeses   a   les   ordres   militars   i   l'Església   que   les   havien governat junt en los seus habitants des de l’Edat Mitjana. Com   ja   he   dit   al   principi,   la   construcció   de   la   Casa   de   la   Vila, és   de   l’any   1696.   La   fatxada   està   feta   de   pedra   picada   i   destaca   la portalada   amb   un   arc   de   mig   punt,   format   per   dovelles   llises   a excepció   de   la   dovella   clau   on   està   esculpit   en   relleu   l’escut   de Nonasp.   Per   l’escut,   lo   Consell   de   la   Vila   triar   una   olivera,   que segurament   en   aquells   temps   era   un   cultiu   important,   i   per   tant, considera    que    es    representatiu de   la   gent   i   los   seus   interessos. L’escut   a   més   de   ser   un   element decoratiu,    senyala    de    qui    és    la    propietat    i    los    senyors    dels edificis,   ja   que   per   altra   banda,   les   propietats   de   Convent   de Sant   Joan,   estan   senyalades,   en   fites   o   escuts   de   l'Ordre   del Hospital, això ho demostra alguns trobats en los darrers anys. Un   altre   element   arquitectònic   que   cal   destacar,   són   dos grans   finestres   que   donen   llum   a   la   planta   noble   o   principal,   que és   la   que   ocupen   los   regidors   de   la   Vila   i   se   celebren   les   reunions al   Saló   de   Sessions.   A   més   té   un   altre   significat   polític   i   social, com   un   lloc   des   de   on   los   representants   locals,   podran   dirigir-se o compartir alguns moments importants de la Vila. A    la    major    part    de    les    cases    de    les    viles,    als    baixos s’adequa   un   espai   per   la   presó,   però   en   lo   nostre   cas,   al   ser   la Casa   de   la   Vila   de   petites   dimensions,   se   busca   un   local   pròxim,   a un   carrer   que   amb   los   anys   la   presó   li   ha   donat   nom.   La   presó tenia    un    caràcter    local    i    estava    destinada,    sobre    tot,    a    la custodia    de    presos    hasta    lo    moment    del    judici,    en    que    se castigava   los   delictes   comesos   d’acord   en   los   estatuts   criminals aprovats per cada municipi. Les penes podien ser físiques, infamants o pecuniàries. També   és   important   destacar   on   se   ubica   la   Casa   de   la   Vila.   Hem   de   tenir   present   que   al   segle XVII,   la   Vila   estava   tancada   per   una   muralla   que   feien   les mateixes   cases   i   la   Vila   se   obria   a   l’exterior   per   mig   de   quatre Portals:    Portal    del    Castell,    Portal    Nou,    Portal    de    Sant Portomeu   i   Portal   de   Santa   Llúcia.   En   aquells   temps   la   plaça Major   (església),   on   se   construeix   la   Casa   de   la   Vila,   és   on   se concentren   los   edificis   més   importants   i   per   tant,   los   seus propietaris, són los que tenen més capacitat de influència. A   la   part   alta   de   la   plaça   està   l'església   i   lo   fossar   al costat,   que   com   ja   hem   dit   forma   part   de   les   propietats   del Convent   de   Sant   Joan   de   Casp.   També   hi   trobem   lo   casal   dels Turlán,   del   que   sabem   que   als   primers   anys   del   segle   XVI,   va nàixer   Bartolomé   Turlán,   que   va   ser   canònic   de   la   Catedral   de Santa    Maria    d'Anvers,    i    un    germà    seu,    Miguel    Turlán,    va estudiar   a   la   Universitat   d'Anvers,   allí   se   va   casar   i   va   fer   de comerciant.   Miguel   Turlán,   l’any   1537,   es   designat   cònsol   de la   Nació   d’Aragó   a   Anvers   i   més   endavant   se   li   concedeix   lo títol de “Infanzon”. La   tercera   casa   important,   és   la   que   avui   en   dia   és l’antic   Bar   Galdón   i   la   casa   de   Pepita   Turlán,   esta   casa   va   ser de   propietat   de   mossèn   Domingo   Casanova,   que   va   estar   a Nonasp   de   1861   a   1898,   i   la   van   ocupar   los   següents   mossèn, hasta   que   en   los   primers   anys   del   segle   XX   se   va   construir l'actual   casa   parroquial.   Encara   que   no   se   pot   demostrar   de   manera   documentada,   penso   que   és   la casa   de   l'Abadia   del   rector,   i   que   al   ser   desamortitzada,   la   va   comprar   mossèn   Domingo   Casanova. Segons   Gabriel Albiac   i   altres   testimonis   hi   havia   un   túnel,   que   anava   des   de   esta   casa   a   l'església,   lo que confirma la teoria exposada.  La   Casa   de   la   Vila,   al   llarg   dels   anys,   segur que   haurà   tingut   diferents   reformes,   adaptant-la a    les    necessitats    de    cada    moment,    però    los darrers    mesos    de    1987-88,    recordo    que    a    la planta    de    carrer    hi    havia    a    ma    dreta    una habitació   que   era   on   lo   doctor   i   practicant   feien les   consultes;   ademés   hi   estava   un   petit   quarto amb   un   wc   i   lavabo.   Per   unes   escales   amples   se pujava    a    primer    pis,    on    estava    l’alcaldia    o despatx   de   l’alcalde,   i   la   resta   de   la   planta   era una   sala,   que   al   costat   de   la   finestra   hi   estava   la taula   del   secretari   de   la   corporació   i   a   l’altra banda,     una     taula     on     treballava     l’auxiliar administratiu;   al   costat   de   l’auxiliar,   la   fotocopiadora   Rank   Xerox,   amb   la   que   se   imprimia   los exemplars   de   la   revista   Lo   Portal.   Continuant   pujant   per   les   escales,   arribàvem   al   segon   pis,   a   on s'amuntanyaven   les   caixes   de   papers,   diferents   utensilis,   la   fusta   per   tallar   los   "quintos";   i   sobre   tot recordo   que   hi   estava   la   megafonia   del   poble,   un amplificador   de   vàlvules   i   un   micròfon   que   tenia la    forma    de    mig    ou.    La    megafonia    havia    set instal•lada    a    finals    dels    anys    60    per    Emilio Ráfales    “lo    Gravat”,    i    any    darrere    a    any,    los "quintos"    i    les    comissions    de    festes,    xalaven anunciant les festes respectives i “fent soroll”. I   per   fi,   va   arribar   lo   9   de   juliol   de   1988, autoritats   locals,   comarcals   i   regionals,   se   van trobar   a   l’hora   acordada   a   Ca   la   Vila,   per   anar   a inaugurar   la   rehabilitació   del   Castell   i   nova   seu de   l'Administració   Local.   Este   dia   se   posava   fi   a una   etapa   de   casi   tres   segles,   en   que   dins   d’este edifici,   les   autoritats   locals   han   pres   les   decisions   que   han   marcat   la   trajectòria   de   la   Vila   i   los   seus habitants. BIBLIOGRAFIA: - AMADEO   BARCELÓ   –   “La   Orden   de   San   Juan   de   Jerusalén   en   Caspe   y   Comarca   durante   la   Edad Media”. - CONCEPCION LOMBA SERRANO – “La Casa Consistorial en Aragón. Siglos XVI y XVII” -   JOSE   PALLISA   RAFALES   –   Cuadernos   de   Estudios   Caspolinos   IX   –   “Aproximación   histórico- arquitectónica al Castillo de Nonaspe” - GABRIEL ALBIAC SEBASTIÁN – Lo Portal nº 105 – “Casa de Mosén Anselmo”

Per Mario Rius