© Associació Amics de Nonasp. 2017

Carrers. De lempedrat al ciment

Ja   fa   uns   dies   (novembre   de   2016)   que han   començat   les   obres   per   renovar   la   pavimentació   de la   plaça   de   Sant   Joan   i   la   plaça   de   la   Costa.   Això   m’ha portat   a   pensar   que   ja   fa   molts   anys   que   se   va   posar ciment   a   estos   carrers   i   m’ha   despertat   la   curiositat   de saber   més   de   lo   que   va   ser   una   millora   important   en   lo dia a dia de la gent de Nonasp. Lo   primer   que   faig   es   parlar   en   la   meva mare   i   preguntar-li   que   recorda   de   aquells   carrers   que ja   formen   part   d’un   temps   passat.   Comença   dient-me que   alguns   carrers   tenien   trossos   de   empedrat,   que   per lo   seu   mal   estat   devien   de   ser   molt   vells.   Al   carrer   de la   Mare   de   Déu   hi   estava   tota   la   pujada   hasta   la   plaça de   Santa   Llúcia,   a   cada   costat   de   carrer,   a   modo   de “aceres”   hi   havia   un   empedrat   de   aproximadament   un metro   de   ample,   quedant   lo   mig   del   carrer   de   terra, potser    per    que    los    animals    de    llaurança    caminaren millor.   També   recorda   la   pujada   de   la   Muela,   lo   carrer Hutxe, la part de dalt del carrer Raval i lo Portal. En   quan   a   la   pavimentació,   encara   que   no pot     precisar     l’any,     recorda     que     molt     antes     que qualsevol   carrer   se   va   posar   ciment   al   Portal   per   poder ballar    millor    durant    les    festes    majors.    Se    va    posar ciment    des    de    la    casa    de    la    tia    Buisana    hasta    lo començament   del   carrer   Maella.   Me   diu   que   tota   l’aigua per   pastar   lo   ciment   en   la   grava,   se   va   traure   d’un canyo   que   hi   havia   al   cafè   de   la   tia   Carmen   de   Blaset, al   carrer   Major,   i   que   encara   que   va   baixar   lo   nivell   de l’aigua, al cap de poc temps va tornar a recuperar lo nivell de antes de començar les obres. La    primera    noticia    documentada    de millorar   los   carrers,   correspon   a      l’Alcalde   Manuel Ráfales   “Coso”,   que   va   aconseguir   una   subvenció   de 29.400   pessetes   de   la   Junta   Provincial   del   Paro   Obrer i    a    l’estiu    de    1957    la    inverteix    en    arreglar    i pavimentar   les   “aceres”   de   la   Avda.   Millán,   Plaça   de la    Església    i   Tello.    Se    adjudica    l’obra    a    Francisco Piazuelo   Callao,   paleta   de   Casp,   que   fa   l’obra   a   raó de    40    pessetes    lo    metro    lineal,    argumentant    que l’Ajuntament   va   començar   l’obra   feia   onze   mesos   i   la va   tindre   que   parar   per   falta   de   ciment,   material   que lo   paleta   de   Casp   se   espavilarà   per   posar-lo   ell.   A l’any    següent,    lo    8    de    novembre,        l’Ajuntament acorda la construcció de “aceres” al carrer Major. Lo    2    de    maig    de    1960,    sent   Alcalde Angel     Gimeno     “Lo     Catalino”,     se     adjudica     la construcció   d’una   “acera”   a   la   Costa   de   Matarranya-Camí   a   la   Estació   a   Joaquín   Ráfales   Salvador   per     5.580   Ptes.,   en   la   finalitat   de   que   los   dies   que   plou   se   pugi   arribar   hasta   lo   pont   sense   tenir   que   pisar lo fang. Lo   19   d’abril   de   1966,   l’Ajuntament acorda   en   caràcter   d’urgència   la   pavimentació   dels carrers   Trinquet,   Tello   i   Sòl   de   Vila,   argumentant   lo mal   estat   en   que   se   troben. Aquí   torno   a   preguntar   a la   meva   mare,   i   me   explica   que   lo   carrer   Trinquet   i Tello,   a   mitat   carrer   feien   bassa,   per   tant,   a   l’hivern per    plogudes    i    nevades    i    a    l’estiu    per    tronades, sempre   hi   havia   aigua   enclotada   a   mitat   carrer.   En quan   al   carrer   Sòl   de   Vila,   la   part   mes   conflictiva per   la   mateixa   raó,   era   entre   les   cases   de   la   tia Agustina   “la   Calistra”   i   la   casa   de   Nyoto,   ja   que quan   plovia   sempre   s’entollava   l’aigua.   També   me diu    que    al    carrer    Pomar,    continuació    del    carrer Amades,   formant   los   dos   baixada   del   Castell,   davant les   cases   de   Mercedes   (al   Perxi)   i   la   tia   Angeleta,   l’aigua   esgallava   lo   carrer,   fent   una   aigüera.   En quan   a   la   manera   de   fer   les   obres   me   diu   que   l’Ajuntament   posava   un   paleta   al   càrrec,   però   eren   los veïns los que feien los jornals, ja que eren ells los que pagaven la pavimentació. Lo   22   d’agost   de   1968,   l’Ajuntament   informa   de   les aportacions   fetes   a   la   pavimentació   del   la   plaça   de   l’Ajuntament (Església),   carrer   Major,   carrer   Vell,   carrer   Marcos   Camps   i   carrer Raval.   Les    següents    noticies    de    pavimentacions    son    de 1969   i   l’Alcalde   es   Luis   Freixa.   Lo   17   d’agost   s’informa   de   la pavimentació   de   la Avinguda   Millán   y   lo   carrer   Minyons,   proposant la   liquidació   de   quotes   que   corresponguin   a   l’Ajuntament.   Lo mateix   dia,   a   un   altre   punt   de   l’ordre   del   dia   se   proposa   la liquidació del carrers Presó, Teixidors, Amades, Vell i Pomar. Lo     21     de     setembre     de     1969,     se     acorda     la pavimentació    del    carrer    Nou    i    la    contractació    a    D.    Francisco Piazuelo,    de    Casp,    d’un    compressor    en    martell,    per    2.000 pessetes   diàries,   per   fer   lo   desmont   de   la   roca   que   hi   ha   al   carrer de   la   Mare-de-Deu.   També   s’acorda   la   construcció   d’un   mur   en front     de     “Villa     Pepita”.     Lo     21     de     octubre,     s’acorda     la pavimentació    del    carrer    de    la    Mare-de-Deu,    una    volta    fet    lo desmont de roca i construcció del mur.  Lo    16    de    novembre    de    1969,    s’acorda    parlar    en Càndido   Tena,   Gabriel   Albiac   i   la   mare   d’Antonio   Castañer,   per informar-los    de    necessitat        de    obrir    un    nou    carrer    (l’actual Ensanches)   entre   lo   carrer   Cosme   i   darrere   los   Estudis.   A   la   sessió següent se informa de la conformitat de los interessats.  Lo    17    de    juliol    de    1970,    l’Ajuntament    acorda pavimentar   totalment   lo   Portal,   en   la   finalitat   de   evitar   gastar diners,   ja   que   tots   los   anys   s’han   de   fer   petites   reparacions   en motiu    de    les    festes.    Lo    18    de    setembre,    s’informa    de    la pavimentació   de   la   plaça   de   Sant   Portomeu   i   del   carrer   Pau.   Lo   18 de   desembre   s’informa   de   la   pavimentació   dels   carrers   Cosme, Darrere los Estudis i 1º tram del carrer Maella. Lo    16    de    maig    de    1972,    l’Ajuntament    acorda    a petició   dels   veïns   pavimentar      en   la   assistència   financera   dels   veïns afectats,   la   major   part   dels   carrers   del   poble.   Durant   este   any   se pavimenta   lo   carrer   Maella   (2º   tram),   carrer   Tiro   lo   Bola,   San   José, Calvo Sotelo (Portal Nou), plaça de Sant Joan i plaça de la Costa. La   pavimentació   del   carrer   Calvo   Sotelo   (Portal   Nou), plaça   de   Sant   Joan   i   plaça   de   la   Costa,   se   fa   del   dia   6   al   30   de   març de      1972.      Lo cost    de    l’obra    se    distribueix    de    la    següent manera:    Per    jornals    fets    per    los    veïns    38.625 pessetes,   a   raó   de   30   pessetes   l’hora;   a   Joaquín Ráfales   Salvador   3.045   pessetes,   per   lloguer   de   la formigonera   a   raó   de   7   pessetes   per   sac   de   ciment i    fusta    empleada    a    les    obres;    a    Joaquín    Soler Turlán   6.200   pessetes,   per   29,5   hores   de   tractor   a 200     pessetes     cada     una;     a     una     gravera     de Mequinensa   se   paga   9.100   pessetes,   per   la   compra de         182   metros   cúbics   de   grava   a   50   pessetes cada   un;   se   paga   27.405   pessetes   per   la   compra de   435   sacs   de   ciment;   a   Domingo   Aragonés   Llop per    los    ports    de    109    m3    de    grava    des    de Mequinensa   i   la   compra   i   ports   de   16   m3   de   grava i   arena   de   Móra,   se   paga   13.585   pessetes;   i   a Fermín   Rius   Suñer   per   los   treballs   de   “confeccionar   i   distribuir   los   costos   de   les   obres   i   cobrar-les”   se li paga 886 pessetes. Los   diferents   Ajuntaments   que   han   anat   passant   a   lo   llarg   dels   anys,   han   continuat posant   ciment   als   carrers   i   ara   toca   començar   a renovar lo paviment. Los   anys   70   van   ser   un   temps   de transformació   del   poble,   la   modernitat   anava arribant   i   a   més   de   la   pavimentació   del   carrers, durant   estos   anys   desapareix   la   major   part   dels animals     de     llaurança     i     arriba     de     forma generalitzada    los    tractors,    ciclomotors    i    los cotxes.   També   va   arribar   a   Nonasp   l’any   1974   la “Serval”,    una    petita    industria    de    confecció deportiva,   que   va   donar   feina   a   un   bon   número de   joves   de   Nonasp.   Són   molts   los   exemples   que se   podrien   donar   de   com   la   modernitat   anava arribant,   i   se   produïen   canvis   al   poble,   la   gent   i la seva forma de treballar.

Per Mario Rius