© Associació Amics de Nonasp. 2017

La Creveta

Los   darrers   dies   del   mes   d’abril, han   set   dies   de   preocupació   per   los   llauradors del    nostre    poble.    Les    prediccions    de    la meteorologia   anunciaven   per   la   matinada   del divendres   28   d’abril   una   forta   baixada   de   les temperatures,   i   per   tant,   possibles   gelades   a molts   cultius,   que   originarien   la   pèrdua   de   les collites. Lo    divendres    va    arribar,    i    les gelades   no   van   ser   tan   importants   com   havien anunciant   algunes   de   les   prediccions.   Un   dels punts   mes   afectats   va   ser   la   Vall   Perera,   però a   les   demés   partides   del   terme   municipal   no s’han produït gelades importants. Totes     estes     converses     entre agricultors,   m’han   portat   a   recordar   que   los   vells   de   la   Vila,   sempre   deien   que   hi   havia   perill   de gelades   hasta   lo   dia   3   de   maig,   que   era   lo   dia   de   les   Santes   Creus   i   també   lo   refrany   que   diu:   “No digos   vinyeta,   hasta   que   no   baixos   de   la   Creveta”.   En   tots   estos   elements   que   me   donaven   voltes   pel cap,   vaig   decidir   preguntar-li   a   ma   mare,   Alicia,   que   sabia   ella   del   dia   de   Santes   Creus,   la   Creveta   i de les gelades. I això es lo que ma va contar:     “La   “Creveta”   estava   situada   entre   lo camí   del   Sot   i   de   Favara.   Esta   creu   va   ser   destruïda durant   la   Guerra   Civil,   però   quan   jo   era   petita,   al piló   de   pedra   que   encara   quedave,   van   ficar   una creu de fusta. Per    aquells    anys,    estave    a    Nonasp mossèn   Alejandro,   i   recordo   que   tots   los   anys,   lo   3 de   maig,   dia   de   les   Santes   Creus,   a   punta   de   dia, antes    d’eixir    lo    sol,    acompanyat    dels    escolanets, eixia    de    missa    i    pujava    pel    carrer    Maella    amunt      hasta    arribar    a    la    “Creveta”.    Allí    se    trobave    en alguns   veïns   que   havien   fet      cap   i   tots   reunits,   feia la benedicció del terme. Lo   dia   antes,   al   tard,   alguns   dels   veïns   de   la   part d’allà   dalt,   ficaven   flors   a   la   creu   lligades,   perquè   no   se   les emportes   l’aire,   també   en   posaven   al   peu   del   piló   de   pedra, perquè   al   dia   següent   mossèn   Alejandro   se   trobés   la   creu   ven guarnida. També   recordo   que   un   any,   lo   mateix   dia   de   Santes Creus,   va   fer   una   gelada   que   ho   va   arrasar   tot:   vinyes,   ametllers, patateres,   tot.   I   la   gent,   com   cada   un   diu   lo   que   li   apareix,   pos hi   havia   que   dient   del   mossèn:   Ja   no   li   calia   anar   a   beneir   lo terme, que hi ha que l’han guanyat.” La   benedicció   del   terme,   lo   dia   3   de   maig,   festa   de Santes   Creus,   te   lo   seu   origen   en   rituals   de   època   precristiana, en   la   que   se   celebrava   lo   temps   mig   de   la   primavera   i   se   rendia culte    a    la    naturalesa.        En    l’arribada    del    cristianisme,    estos rituals se van adaptar a la nova fe. Tot   això,   me   porta   a   recordar   que   en   la   visita   que Eugenio   Monesma   va   fer   a   Nonasp   lo   passat   05   de   juliol   de   2016   vam   visitar   les   “Tres   Roquetes”,   a   on hi   ha   una   sèrie   de   cassoletes   i   canalets,   fent   unes   figures   molt   interesants.   Monesma   es   un   expert   en pedres rituals i esta considerat com lo millor director de cine documental i etnogràfic d’Espanya. Pos   be,   al   veure-les,   lo   primer   que   va   tindre   en compte,   va   ser   que   estaven   situades   a   un   punt   elevat,   des d’on   se   divisava   tota   l’horta   d’Algars.   Després   fent   cas   a   la seva   experiència,   mos   va   dir   que   casi   segur,   que   era   una espècie   d’altar   anterior   al   cristianisme,   a   on   se   feien   rituals per    afavorir    la    fertilitat    del    camps.    En    la    arribada    del cristianisme,   estos   rituals   se   van   cristianitzar   i   es   freqüent trobar   a   moltes   poblacions,   ermites   construïdes   a   punts   a   on se celebraven estos rituals. En   los   cas   de   Nonasp,   es   possible   que   després de    la    cristianització    se    continues    fen    la    benedicció    dels termes   i   les   hortes   a   les   “Tres   Roquetes”,   hasta   que   se   va construir   la   “Creveta”,   la   que   tenint   en   compte   tot   lo   que hem   dit,   se   va   situar   dalt   de   la   serra   del   Sot,   des   de   a   on   se pot   veure   l’horta   de   Matarranya   i   enca   que   una   mica   mes lluny,   també   part   de   l’horta   d’Algars.   Lo   darrer   en   fer   la benedicció   del   terme   va   ser   mossèn   Doroteo,   que   va   estar   a Nonasp de 1960 a principis dels 70. L’any   2005   la   revista   Lo   Portal,   als   números   156 i   157,   informava   que   gracies   a   una   donació   anònima,   lo   picapedrer   de      Vilalba   dels Arcs,   F.   Xavier   Solé i   Borràs,   havia   fet   una   creu   nova,   que   després   de   ser   col•locada   a   on   estava   la   antiga,   lo   10   de setembre de 2005, lo mossèn de Nonasp José Garcia l’havia beneit.

Per Mario Rius