© Associació Amics de Nonasp. 2017

Un partit de futbol internacional

Quan   va   entrar   Luis   Freixa   Domènech   d’alcalde (01-07-1969),   ja   feia   uns   anys   que   no   hi   havia   equip   de futbol    al    poble.    L’oncle    Freixa,    era    un    home    que sempre    va    estar    molt    vinculat    al    futbol,    i    al    poc d’entrar   d’alcalde   va   parlar   en   Mariano   “Barberillo”   i Manolo   Oset,   per   tornar   a   posar   en   marxa   un   equip   al poble.   Després   de   algunes   converses   entre   los   joves   i alguns   exjugadors,   se   va   constituir   la   Junta   Directiva per:  - Mariano Roc Taberner, President i jugador - Manuel Oset Mestre, Vice-president - Angel Roc Taberner, Secretari - Manuel Tomás Suñer, Vocal - Daniel Maza Pons, Vocal Mariano   “Barberillo”   me   explica,   que   després de   fer   l’equip,   per   primera   volta   en   la   seua   història van   començar   a   jugar   a   Segona   Regional   Aragonesa, Grup   del   Baix Aragó.   En   este   moment   de   la   conversa   es quan   me   diu   que   a   Nonasp   feia   al   menys   cinc   anys   que no   se   jugava   al   futbol,   per   lo   que   ell   va   jugar   en   los equips   d'Ascó   i   Batea.   En   anys   anteriors,   en   los   que   si que   hi   havia   equip,   lo   C.   D.   Nonasp   sempre   jugava   en campionats    que    se    feien    en    pobles    de    la    part    de Tarragona,   i   ho   feia   com   equip   “adherit”,   però   ell   no   recorda   que   tinguessin   cap   fitxa.   Fent   un exercici   de   memòria,   me   diu   que   la   primera   fitxa   que   va   tindre   va   ser   al   jugar   a   la   Segona   Regional Aragonesa. La   nova   Junta,   a   les   festes   de   1970,      per   lo   dia   de   Sant   Portomeu   ja   va   preparar   un   partit memorable   entre   los   “Veteranos   del   Real   Zaragoza”   i   lo   C.   D.   Nonasp.   És   en   este   ambient   futbolístic, quan   Jacinto   Suñer   “Soqueta”,   que   tots   los   anys   per les   festes   venia   des   de   França   a   passar   les   vacances   a Nonasp,    proposa    a    Mariano    “Barberillo”    portar    a l’equip   del   Blois,   un   equip   que   jugava   a   la   Primera Divisió   Provincial   francesa,   equivalent   a   lo   que   seria   la Tercera Divisió espanyola. Mariano    “Barberillo”    me    conta    que    Jacinto venia   de   tant   en   tant   al   poble,   però   ell   amb   lo   que tenia   molt   bona   relació   era   amb   son   germà   José,   amb lo   que   parlava   a   sovint   de   futbol   i   va   ser   per   mig   d’ell que   va   anar   fent   relació.   Jacinto   anava   a   veure   tots los    partits,    i    a    les    festes    sempre    jugava    amb    lo Nonasp,   ja   que   lo   futbol   era   una   de   les   seves   passions. Jacinto   havia   jugat   molts   anys   amb   lo   Blois,   i   després de   retirat   va   continuar   vinculat   al   club   jugant   amb   l’equip   dels   veterans. Amb   lo   Nonasp   me   diu   que lo   darrer   any   que   va   jugar   va   ser   un   partit   de   veterans   i   tenia   55   anys.   Jugava   a   qualsevol   puesto   ja que era polivalent. Concertat   lo   partit   de   futbol,   los   mesos   anaven passant    i    les    festes    de    1971    s’anaven    arrimant.    La Junta   Directiva   anava   cavil•lant,   i   van   arribar   a   la conclusió   de   si   era   un   equip   francès   i   l’altre   espanyol, lo   partit   era   internacional,   per   tant,   s’hauria   de   tocar los   himnes   nacionals,   però   clar,   s’havia   de   demanar permís,   com   que   lo   vocal   Daniel   Maza   se   posà   mans   a l’obra   i   escriu   una   carta   al   Governador   Civil   de   la província     de     Saragossa,     D.     Rafael     Orbe     Cano, explicant-li   lo   que   pretenia   la   Junta   i   rebent   als   pocs dies la resposta afirmativa del Governador. Aquell   any,   les   festes   van   començar   lo   domenge 22   d’agost.   A   les   set   de   la   tarde,   l'   orquestra   “Los Armonics”    de    la    Pobla    de    Massaluca,    ja    estaven preparats   i   lo   nostre   amic   Daniel   Maza,   se   va   encarregar   de   conduir   l’acte   inaugural   de   les   festes, amb   la   presentació   de   la   reina   Mercedes   Moreno   Andreu;   i   les   seues   dames   Inma   Ráfales   Puértolas, Josefina Castañer Albiac, Rosita Taberner Ráfales i Laura Taberner Ráfales.  Mentrestant,   los   francesos   del   Blois   anaven   arribant,   segons   Mariano   “Barberillo”,   van   vindre entre   35   i   40   persones,   ja   que   los   jugadors   van   arribar acompanyats   de   familiars,   per   que   molts   d’ells   tenien núvies,   altres   estaven   casats   i   tenien   xiquets.      Alguns van     vindre     de     França     directament,     però     altres, estaven   de   vacances   per   Cambrils   i   altres   poblacions costeres. Als   francesos   per   dormir,   se’ls   va   repartir   per les   cases   dels   jugadors   del   Nonasp,   per   lo   que   no   va suposar   un   cost.   En   quan   al   viatge   d'anar   i   tornar   a França   va   córrer   a   càrrec   d’ells.   Per   menjar,      la   Junta va    fer    un    tracte    en    la    fonda    de    Pepita    Rams    “La Topeta”   i   allí   ho   van   fer   tots   los   dies   que   van   estar,   ja que   això   va   ser   l’únic   gasto   que   va   córrer   a   càrrec   del C. D. Nonasp. En   Mariano   “Barberillo”,   després   de   examinar   les   fotografies   del   partit,   hem   fet   la   relació   de jugadors    que    van    participar:    Sebastià    Suñer    Silué “Walter”,      Mariano      Roc      Taberner      “Barberillo”, Joaquinet   “Calçilla”,   Javier   Rams   Llop   “Collet”,   Juan Daniel    Redondo    Freixa    “Tato”,    Eduardo    “Delgaet”, Andrés   Vallespí   Tomás   “Garxo”,   José   Alfonso   Ráfales “Sigaleta”,    Angel    Vallespí    Suñer    “Surdet”,    Miguel Suñer   Navarro   “Capblanc”,   César   Andreu   Zapater,   Luis Roc   Ráfales   “Torero”.   Ademés   hi   jugava   del   equip   del Móra   la   Nova,   Paquito   Pons   Mestre,   que   era   cosí   de Manolo    Oset    i    Daniel    Maza,    que    ja    havia    vingut    a reforçar   l’equip   altres   anys.   Manolo   Oset,   me   diu,   que ell   va   anar   a   parlar   amb   Paquito,   i   li   va   demanar   que   a més   d’ell,   portés   un   parell   més   de   reforços,   i   mig rient,   diu   que   van   vindre   “pel   gasto   que   los   va   fer   la seua   mare”,   ja   a   casa   seua   se   van   quedar   a   menjar   i dormir. Li   pregunto   a   Oset   pel   l’àrbitre,   i   me   diu   que   pertanyia   a   la   Federació   Catalana,   encara   que   no recorda   lo   nom,   però   era   fill   de   la   tia   Maria   “La   Venta-roja”,   que   tenia   la   casa   al   carrer   Pomar.   Una altra   anècdota,   que   me   explica   Mariano   “Barberillo”,   és   que   uns   pocs   dies   antes   del   partit,   li   diu Jacinto   de   fer   un   intercanvi   de   banderins   dels   clubs,   i   vaja   compromís,   com   que   a   pressa   i   corren,   va parlar   amb   Maria   José   Melic,   que   lo   va   confeccionar   i després    va    bordar    unes    lletres    commemoratives    i l’escut    del    C.    D.    Nonasp,    que    prèviament    li    havia dibuixat lo “Barberillo”. Lo    programa    de    festes    d’aquell    any,    anuncia que   los   equips   del   Nonasp   i   Blois,   al   camp   de   futbol   de la   “Creveta”,   disputaran   a   dos   partits   una   magnifica copa   donada   per   la   Caixa   de   la   Inmaculada.   Lo   primer partit   se   disputarà   lo   dia   24      i   lo   segon   lo   dia   25,   en horari   de   les   cinc   de   la   tarde,   advertint   que   en   cas   de que    lo    resultat    final    sigui    un    empat,    se    farà    lo desempat a penals. Arribat   24   d’agost,   dia   de   Sant   Portomeu,   al   saló   de   ball   del   Sindicat,   que   estava   al   pis superior   de   l’edifici,   es   utilitzat   per   fer   de   vestuaris   de   l’àrbitre   i   los   dos   equips.      Lo   francesos vestissin   pantaló   i   camiseta   blanca   i   los   del   Nonasp,   pantaló   blau   i   camiseta   roja.   En   perfecta formació   de   columna   de   a   dos,   los   jugadors   se   encaminen   pel   carrer   Maella   a   munt   al   camp   de   futbol, acompanyats   de   l’àrbitre   i   de   Jacinto   “Soqueta”,   que   fa   de   entrenador   del   Blois. A   continuació   d’ells, la   Reina   de   festes   que   porta   a   les   mans   la   Copa-trofeu, acompanyada    de    les    seues    Dames.    Després    van    los membres    de    la    Corporació    municipal    i    tancant    la comitiva   la   orquestra   “Rios”,   acompanyats   de   molts veïns que van a veure lo partit de futbol.  Al   arribar   al   camp   de   futbol,   los   dos   equips   se posen   al   mig   fent   una   línia,   en   perfecta   formació.   La orquestra     “Rios”     interpreta     de     primer     l’himne espanyol     i     a     continuació     l’himne     francès     “La Marsellesa”.   Los   entrevistats   me   diuen   que   se   va   fer en   un   ambient   de   molt   respecte,   i   com   en   aquells temps   molts   homes   portaven   boina,   pos   tots   se   la   van traure,    i    la    Guardia    Civil,    se    va    posar    “firme”    i saludant mentre van durar los dos himnes. A    continuació    l’àrbitre    i    capitans    dels    dos equips,   es   van   dirigir   on   estan   les   autoritats,   Reina   i Dames,     a     los     que     saluden     i     davant     d’ells     fan l’intercanvi   de   banderins.   Després   acompanyats   de   la Reina   i   Dames,   van   al   mig   del   camp   i   la   Reina   de   les Festes, fa lo “saque” d’honor. Una   volta   acabats   tots   los   actes   protocol•laris, los   jugadors   se   posicionant   al   camp,   a   la   banda   ja   esta preparat   Mariano   Ráfales   Andreu   “Nadalet”,   que   fa   de massatgista   i   l’àrbitre   fa   sonar   lo   xiulet   senyalant   lo començament   del   primer   partit   del   torneig,   que   acaba en lo resultat de Nonasp 2 – A.A.J. Blois 1. Al   dia   següent   25   d’agost,   a   la   mateixa   hora,   comença   lo   segon   partit   del   torneig,   que   acaba en   lo   resultat   de   Nonasp   1   A.A.J.   Blois   0,   guanyant   per   tant   l’equip   local   lo   trofeu   patrocinat   per   la Caixa   de   la   Inmaculada.   La   copa   es   arreplegada   pel   capità Angel   Vallespí   “Surdet”,   que   als   muscles   de jugadors   locals   i   francesos   es   passejat   per   tot   lo   camp,   compartint   la   alegria   de   la   celebració   los jugadors dels dos equips. Mariano    “Barberillo”    me    diu    que    alguns    dels francesos,    acabats    los    partits    ja    van    marxar,    però altres   se   van   quedar   durant   los   sis   dies   de   festa   que   hi va   haver   aquell   any   i   van   anar   al   ball   i   a   tot   arreu.   És aquí   on   me   conta   que   també   van   xalar   molt   amb   unes “vaquilles”   que   per   primera   volta   se   van   fer   durant   les festes. I   continua   explican-me,   que   la   seua   colla   va decidir   comprar-ne   una,   que   va   ser   pagada   a   escot. Reflexiona   dient-me   que   ho   van   fer   sense   pensar-ho massa   i   tot   baix   la   responsabilitat   de   la   colla.   Diu   que: Vam    anar    uns    quants    a    la    població    de    Alfara (Castelló),   en   una   furgoneta   que   tenia   Santiago   Franc.   Vam   comprar   una   que   pareixia   una   somereta, tot   d’estrangis,   i   la   volíem   portar   en   la   furgoneta   de   Santiaguito,   però   l’home   que   m’ho   la   va vendre,   mos   ho   va   traure   del   cap,   ja   que   mos   va   dir,   que   l’animal   mos   podia   fer   malbé   la   furgoneta, i   mos   va   dir   que   ell   m’ho   la   portaria   en   un   camioneta   que   tenia.   La   vam   tancar   al   corral   del   Burrego, i   allí   mateix   la   vam   torejar   los   dos   primers   dies   de   festes,   naltros   i   tots   los   que   van   voler.   Al   corral hi   havia   un   petit   cobert   i   jo   amb   un   "tocadiscos",   mentre   la   torejaven,   anava   posant   pasdobles.   Mos ho   vam   passar   molt   bé   i   los   francesos   també   van   disfrutar   molt   amb   la   “vaquilla”.   Lo   tercer   dia   de festes   la   vam   matar   al   “matadero”.   Lo   menescal,   D.   Andrés,   que   ere   molt   de   la   juerga   lo   vam convidar   a   menjar-ne   i   va   fer   la   vista   grossa,   ja   que   l’animal   s’havia   comprat   i   portat   al   poble d’estrangis”. Este   partit   de   futbol,   sense   cap   dubte,   ha   perdurat   en   la   memòria   col•lectiva   dels   nonaspins, però   també   en   la   memòria   del   alguns   d’aquells   jugadors   que   van   vindre   a   Nonasp.   Un   exemple   lo troben   al   diari   francès   “La   Nouvelle   Republique”,   en   la   edició   de   30   de   gener   de   2017,   en   que   dedica un   extens   article   a   Jacinto   Suñer   “Soqueta”,   que   havia   mort   lo   19   de   gener   de   2017.   Allí   trobem   lo testimoni   de   Francis   Landerouin   que   recorda   a   Jacinto   contant   una   anècdota:   "En   el   verano   de   1971 había   llevado   un   equipo   de   AAJB   con   mujeres   y   niños   para   la   fiesta   de   su   pueblo   en   Nonaspe.   Seis días   de   fiesta   interrumpida   hasta   la   apoteosis:   un   partido   entre   Blois   y   españoles   que   desfilaron desde   el   Ayuntamiento   hasta   el   campo,   himnos   nacionales,   todo   ante   1.000   espectadores.   Las mejores vacaciones de mi vida”.

Per Mario Rius

Foto Andrés Llop
Foto Video de Festes 1971 del pare de German Mestre
Foto Andrés Llop
Foto Mariano Roc Taberner
Foto Arxiu Amics de Nonasp
Foto Arxiu Amics de Nonasp
Foto Arxiu Amics de Nonasp
Foto Margarita Ràfales Rams
Foto Andrés Llop
Foto Andrés Llop
Foto Andrés Llop
Foto Andrés Llop
Foto Andrés Llop
Foto Andrés Llop
Banderí   donat   al   Museu   per Juan Ramón Ejarque