Nonaspins a Mauthausen-Gusen

               Una   de   les   noticies   que   ens   va   deixar   l’estiu,   va   ser   la   publicació   al   BOE   del   dia   9   d’agost, d’un   llistat   d’espanyols   que   van   morir   als   camps   de   concentració   nazis   a   Àustria   de   Mauthausen   i Gusen,   amb   l’objectiu   de   facilitar   a   los   familiars   lo   seu registre com a morts.                A   l’edicte   publicat   amb   lo   llistat   d’espanyols morts    als    dos    camps    de    concentració,    los    familiars durant    un    mes    han    pogut    presentar    al•legacions    i correccions,   amb   l’objectiu   de   que   una   volta   acabat   este període   d’al•legacions,   se   puguin   inscriure   com   a   morts al Registre Civil Central.                La   premsa   nacional,   regional   i   comarcal   se   va fer   ressò   de   la   noticia.   Lo   diari   “La   Comarca”,   deie   a   les seues   pàgines,   que   dels   4.427   morts,   un   total   de   649 eren aragonesos. D’Osca hi va haver 259 morts, de Saragossa 207 i de Terol 183.                De   Nonasp,   hi   van   passar   pels   camps   de   concentració   de   Mauthausen   i   Gusen:   Agustín Andrés   Andreu,   de   cal   “Poch”;   Miguel   Franc   Rams   “Llidora”;   i   Manuel   Rams   Taberner   “Manchoro”.     Tres   històries   i   tres   nonaspins,   que   després   de   patir   dos   guerres,   van   trobar   lo   seu   final   als   camps   de concentració.                AGUSTIN   ANDRÉS   ANDREU   “Poch”   És   lo   setè   fill   de   Francisco   Andrés   Llop   i   Tomasa   Andreu Giner,   domiciliats   al   carrer   Batea   nº   4,   d’ofici   llauradors.   Naix   lo   29   de   febrer   de   1896   a   l’   1   del   matí, i   l’un   demà,   primer   de   març,   és   batejat   a   l’   església   de   Sant   Portomeu   per   mossèn   Domingo Casanova, sent padrina Maria Andreu.                De   la   infància   poca   cosa   sabem,   però   los   cens   electorals   de   1922   i   1934   ens   diuen   que   sap llegir,   per   lo   que   podem   afirmar   que   de   petit   va   als   antics   estudis   situats   a   la   plaça   del   Portal.      És quinto de l’any 1917, formant part d’un grup de 14 nonaspins, nascuts l’any 1896.                Se   casa   lo   14   de   març   de   1921,   a   l’església   de Sant    Portomeu    de    Nonasp,    amb    Pilar    Monforte    Giner, viuda,   de   26   anys.   Pilar   era   nascuda   de   l’any   1895,   i   se   va casar    l’any    1916    amb    Ramón    Zapater    Gaibar,    natural d’Alcanyís.    L’any    1917    naix    Mercedes,    única    filla    del matrimoni,   i   l’any   1919,   Pilar   se   queda   viuda,   al   morir   lo seu home a Alcanyís.                Del   matrimoni   que   formen   Agustín   i   Pilar, naixen    tres    fills:    Francisco    (17-12-1921    /    31-03-1922); Encarnación   (01-01-1925   /   16-10-1925);   i   José   que   naix   lo 19 de març de 1927.                Per   el   cens   electoral   de   1922,   sabem   que   està   domiciliat   la   carrer   Batea   (c/Dionisio   Millán) i   que   este   any   treballa   a   casa   de   llaurador. Al   cens   de   1934,   està   domiciliat   al   mateix   carrer,   però   ara l’ofici és de ferroviari.                En   una   entrevista   feta   lo   passat   mes   d’agost   a   Maria Andreu Zapater me diu:                “La   iaia   Pilar   i   lo   seu   home Agustín,   vivien   a   una   casella   que hi   ha   al   costat   de   l’estació   de   Favara,   on   ell   treballava   de   ferroviari,   a més, també tenien una mica de cantina.                     Iniciada    la    Guerra    Civil,    tal    com    anaven    avançant    los nacionals,   ells   anaven   reculant,   sempre   en   lo   treball   de   ferroviari, hasta   fer   cap   a   Barcelona.      Allí,   la   iaia   Pilar   va   agarrar   temporalment una   xiqueta   que   li   dient   Angelita   per   criar-la,   però   sigui   perquè   li   va prendre   afecte,   o   perquè   van   tindre   que   marxa   apressa   i   corrent   de Barcelona   en   la   entrada   dels   nacionals,   la   qüestió   és   que   se   va   quedar per sempre en ella.                De   Barcelona   van   passar   tots   a   França. A   la   iaia   li   van   donar feina   a   una   granja,   i   en   ella   hi   estaven   los   tres   crios:   Mercedes,   José   i Angelita.   En   quan   a Agustín,   la   iaia   sempre   contava   que   ell   va   sentir   dir que   donaven   feina   als   homes.   Lo   cas   és   que   va   pujar   a   un   camió, enganyat, i ja no lo van tornar a veure més.                La   iaia   penso   que   va   saber   de   la   mort   d’Agustín   estant   a   França,   encara   que   no   ho   sé   molt bé. Lo cas és que ella i los tres crios quan van poder van tornar cap a Nonasp, on van viure”.                Per   saber   que   va   ser   d’Agustín   “lo   Poch”,   consulto   les   pàgina   web   d’Amical   de   Mauthausen. A   ella   trobo   que   lo   primer   camp   de   presoners   on   està   és   “Stalag   III”   a   la   ciutat   alemanya   de Luchenwalde.   D’aquí   és   traslladat   al   “Stalag   XII-D”,   situat   a   la   ciutat   alemanya   de   Trier,   prop   de   la frontera amb Luxemburg, on té lo numero de presoner 49.918.                 Després   de   perdre   la   condició   de   presoner   de   guerra   per   ser   republicà   espanyol,   és deportat   al   camp   de   concentració   de   Mauthausen   lo   25   de   gener   de   1941,   on   se   li   dona   lo   número   de presoner 4.656.                Als   pocs   dies,   lo   17   de   febrer   de   1941,   és   traslladat   a   Gusen,   subcamp   situat   a   cinc quilòmetres,   on   té   lo   numero   de   presoner   10.435.      És   aquí   on   mort Agustín   “lo   Poch”,   lo   2   de   octubre de 1941. MIGUEL    FRANC    RAMS    “Llidora”    És    lo    primer    fill    del    matrimoni    format    per    Miguel    Franc Taberner   i   Maria   Rams   Isern,   jornalers,   domiciliats   al   carrer   Pomar   nº   1.   Naix   a   les   7   del   matí,   del   5 de   setembre   de   1903   i   és   batejat   lo   10   de   setembre   per   mossèn   Juan   Garín   Villagrasa,   a   l’església   de Sant Portomeu.               Al   llibre   de   “quintes”   de   l’Ajuntament,   trobem   que   és   “quinto”   de   1924,   formant   part   d’un grup   de   catorze   nonaspins.   La   talla   o   estatura   és   de   1,61   metros,   lo   perímetre   del   cos   85   cm.,   d’ofici llaurador   i   no   sap   llegir.   Pel   que   veig   és   freqüent   en   aquells   temps,   ja   que   dels   catorze   “quintos”   de 1924, sols sis en saben.             Lo   29   de   setembre   de   1933,   se   casa   a   l’església   de   Sant Portomeu   de   Nonasp,   amb   Ma   del   Carmen   Estrada   Llop,   de   19 anys,   natural   de   Faió.   Lo   matrimoni   té   dos   fills:   Miguel   que   naix lo 13 d’octubre de 1934 i Antònio lo 28 de desembre de 1937.                Lo   cens   electoral   de   1934,   ens   diu   que   viu   al   carrer Pomar   n.   6   i   d’ofici   jornaler.   També   trobem   un   acord   al   llibre d’actes   del   Sindicat   de   Recs   de   la   sèquia   de   Matarranya,   on   se’l anomena   guarda   de   la   sèquia,   és   dir,   partidor,   per   el   preu   de   300 pessetes,   amb   l’obligació   d’ocupar-se   de   les   aigües   des   de   lo   17 de juny al 30 de setembre de 1935.                Poca   cosa   més   sabem   de   Miguel   Franc,   tant   sols,   lo   que me   compte   lo   seu   renét   Eduardo   Garcia   Franc,      que   me   diu   que   al març   de   1938,   quan   los   soldats   de   l’exèrcit   de   Franco   estan   a punt   d’entrar   a   Nonasp,   decideix   marxà   en   direcció   a   Catalunya   i ho fa pujat a un carro junt amb altres nonaspins.                Un   camí   a   l’exili,   que   potser   pensa   que   serà   per   poc temps,   ja   que   la   seua   dona   Carmen   se   queda   a   Nonasp,   a   càrrec   dels   dos   fills.   Lo   gran,   Miguel   té   tres anys i mig; i lo petit, Antònio, tant sols té tres mesos.                Però   lo   camí   de   l’exili   se   fa   llarg   i   Miguel   “Llidora”   passa   a   França.   A   partir   d’aquí   li seguirem   lo   rastre   per   mig   de   la   pàgina   web   d’Amical   de   Mauthausen,   on   trobem   que   forma   part d’una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).                Estes   CTE   van   ser   creades   per   lo   govern   francès   a   partir   de   la   primavera   de   1939,   sent inicialment   l’allistament   voluntari,   però   passant   a   ser   obligatori   a   partir   del   setembre   de   1939.   Estes companyies   estaven   formades   per   uns   250   homes   i   manades   per   oficials   de   exercit   francès.   Feien treballs relacionats amb obres defensives a les fronteres, treballs agrícoles i industrials.                Lo   22   de   juny   de   1940,   lo   govern   francès   firma   un   armistici,   per   lo   qual   lo   nord   i   oest   de França   queden   ocupades   per   la   Wehrmacht   (exèrcit   alemany).   A   partir   d’este   moment   comença   la persecució dels exiliats espanyols, que són detinguts i posats a camps de presoners.                Miguel   “Llidora”   és   detingut   i   posat   al   camp   de   presoners   Frontstalag   140,   de   la   localitat de   Belfort   a   França.   Més   avant   és   traslladat   al   Stalag   XI   B,   de   la   ciutat   alemanya   de   Fallingbostel,   on té lo numero de presoner 87.639                   A   este   darrer   camp,   perd   la   condició   de   presoner   de   guerra   al   ser   republicà   espanyol,   ja que   és   declarat   apàtrida   i   en   conseqüència   fou   deportat.   Lo   24   de   gener   de   1941,   és   pujat   a   un   tren de   bestiar   junt   a   1506   espanyols,   que   en   un   viatge      de   tres   dies   los   portarà   al   camp   de   concentració de   Mauthausen   a   Àustria,      on   arriben   lo   27   de   gener   de   1941. Allí   se   li   assigna   lo   número   de   presoner 5.911   i   com   a   distintiu   portarà   un   triangle   blau   símbol   de   los   apàtrides,   amb   una   S   de   –Spanier-   al centre.                 Dos   mesos   després,   lo   29   de   març,   és   traslladat   a   Gusen,   subcamp   situat   a   cinc   kilòmetres, assignant-li    lo    numero    de    presoner    11.266.    A    este    camp    hi    traslladaven    a    tots    aquells    que consideraven    que    per    les    seues    condicions    físiques    no    valien    per    treballar    a    les    canteres    de Mathausen.   Ser   traslladat   a   Gusen   era   com   una   condemna   de   mort,   ja   que   seleccionaven   als   més debilitats.  Miguel “Llidora” sols viurà poc més de set mesos, morint lo set de novembre de 1941. MANUEL   RAMS   TABERNER   “Manchoro”   És   lo   quart   fill   del   matrimoni   format   per   Portomeu   Rams Llop   i   Florència   Taberner   Franc,   llauradors,   domiciliats   al   carrer   Rabal   nº   9.   Naix   a   l’   1   del   matí,   del 12   de   febrer   de   1907   i   és   batejat   lo   16   del   mateix   mes   per   mossèn   Anselmo   Claver   Soto,   a   l’església de Sant Portomeu de Nonasp.               Al   llibre   de   “quintes”   de   l’Ajuntament,   sabem   que   és   “quinto”   de   1928,   formant   part   d’un grup   de   vint-i-dos   nois.   La   talla   o   estatura   és   de   1,62   metros,   lo   perímetre   del   cos   91   cm.,   d’ofici llaurador   i   no   sap   llegir   ni   escriure.   Com   curiositat   dels   vint-i-dos   “quintos”,   nou   saben   llegir   i   tretze són analfabets, lo que ens indica lo nivell d’assistència als estudis a principis del segle XX.                 No   sabem   on   fa   lo   servei   militar.   L’única   notícia   que   trobo   d’ell   és   al   Cens   Electoral   de 1934, on diu que continua vivint al carrer Rabal nº 9 i lo seu ofici és lo de llaurador.                Del   temps   de   la   guerra,   tampoc   sabem   si   hi   va   participar   com   a   soldat   de   la   república,   o bé,   al   març   de   1938   va   abandonar   lo   poble,   davant   imminent   entrada   de   l’exercit   franquista   a Nonasp.                Podem   suposar   que   Manuel   “Manchoro”   a   principis   de   1939,   com   mils   de   refugiats espanyols,   passa   la   frontera   i   farà   cap   a   les   platges   d’Argelès-Sur-Mer,      on   lo   govern   francès   instal•la lo primer campament de refugiats.               A   partir   d’aquí   continuarem   l’historia   d’este   nonaspí,   per   mig   de   les   dades   que   ens   dona   la pàgina   web   d’Amical   de   Mauthausen,   que   ens   diu   que   forma   part   de   la   26   Companyia   de   Treballadors Estrangers (26 CTE).                Lo   govern   francès,   decreta   lo   27   de   maig   de   1939   que   “Tots   los   homes   refugiats   vàlids tenien   l’obligació   com   los   francesos   de   contribuir   en   treballs   per   el   bé   comú”.   Així   se   formen   abans de   la   declaració   de   la   guerra   79   Companyies   de   Treballadors   Estrangers,   que   se   augmentaran   fins   250 companyies.                Estes   companyies   són   utilitzades   per   treballs   agrícoles,   construcció   de   carreteres,   túnels, reforçament   de   la   línia   Maginot...   Los   allistats   a   estes   companyies   estaven   vigilats   per   militars   i sotmesos a la seua disciplina, sent lo responsable de cada companyia un oficial francès.                Lo   22   de   juny   de   1940,   lo   govern   francès   firma   un   armistici,   quedant   França   dividida   en dos,   la   zona   ocupa   per   la   Wehrmacht   (exercit   alemany)   i   la   zona   lliure,   baix   l’autoritat   de   la   França de   Vichy.   Esta   ocupació   és   l’inici   de   la   persecució   dels   exiliats   espanyols,   que   són   detinguts   i   posats   a camps de presoners.                Manuel   “Manchoro”   és   detingut   i   posat   al   camp   de   presoners   Frontstalag   140,   de   la localitat    francesa    de    Belfort.    D’aquí    és    traslladat    al    Stalag    XI    B,    de    la    ciutat    alemanya    de Fallingbostel,   on   se   li   dona   lo   número   de   presoner   87.632.   A   este   darrer   camp,   perd   la   condició   de presoner   de   guerra   al   ser   republicà   espanyol,   ja   que   és   declarat   apàtrida   i   en   conseqüència   és deportat.                Lo   24   de   gener   de   1941,   és   pujat   a   un   tren   de   bestiar   junt   a   1506   presoners,   que   en   un viatge      de   tres   dies   los   portarà   al   camp   de   concentració   de   Mauthausen   a   Àustria,   on   arriben   lo   27   de gener   de   1941.   Dels   1.506   deportats   són   espanyols   1.478,   sent   aquesta   la   major   expedició   de deportats espanyols a Mauthausen.    A   este   camp   se   li   assigna   lo   número   de   presoner   5.701   i   per   vestimenta   si   li   dona   un   vestit   a ratlles amb un triangle blau cosit, que com a distintiu portarà una S de “Spanier”.                Al   cap   d’un   temps,   és   traslladat   a   Gusen,   assignant-li   lo   numero   de   presoner   11.952   . Manuel   “Manchoro”   sol   resistirà   les   dures   condicions   d’este   camp   fins   finals   d’any,   morint   10   de desembre de 1941.

Per Mario Rius

© Amics de Nonasp. 2019
Pilar Monforte Giner Miguel Franc Rams