© Amics de Nonasp. 2020
© Associació Amics de Nonasp. 2020

LA MÚSICA DE FESTES (1891-1935)

Per Mario Rius

            Era   una   notícia   esperada,   la   situació   provocada   per   la   pandèmia   de   la   COVID-19,   feia impossible   que   es   poguessin   celebrar   unes   festes   majors   sense   córrer   riscos   de   salut,   inclòs   dins   del que es preveia per l’estiu com la “nova normalitat”.             L’onze   de   juny,   l’Ajuntament   mos   feia   arribar   un   comunicat a   tots   los   veïns,   informant-nos   de   la   suspensió   de   les   festes   majors, d’acord    en    la    decisió    del    Govern    d’Aragó,    en    la    finalitat    de salvaguardar la salut de tots los veïns i visitants.                   Les   festes   són   los   dies   en   què   tots   los   nonaspins   mos tornem   a   trobar,   ja   que   és   obligat   per   los   que   viuen   fora   acudir   a   la cita.   Les   cases   tancades   es   tornen   a   obrir,   los   carrers   estant   més   plens i   per   uns   dies   mos   oblidam   de   la   faena   i   dels   problemes   quotidians que tenim les persones.             Però   enguany   res   és   igual,   i   la   falta   de   festes   m’ha   fet   ganes de   parlar   d’elles,   i   aprofitant   una   part   del   treball   d’investigació   fet per   preparar   la   “Història   de   la   música   a   Nonasp”,   que   vam   fer   la   nit del   22   d’agost,   m’he   decidit   per   veure   com   eren   aquelles   primeres festes de les quals tenim constància documental.                Les   notícies   més   antigues   les   trobem   a   un   treball   de   Manolo Freixa,   publicat   al   programa   de   festes   de   l’any   2003,   on   parla   de   les festes   majors   de   1891-1965.   Comença   parlant   dels   anys   1891,   1892   i   1893,   en   que   l’Ajuntament contracte   per   tocar   los   dies   de   festes   a   Julian Andolz,   un   gaiter   d’Alcanyís   que   tenia   molt   bona   fama per tots los pobles de la nostra comarca.                Com   curiositat   d’aquestes   festes,   m’he   fixat      cada   any   hi   ha   una   partida   destinada   a   la compra   de   sis   galls,   ja   que   en   aquells   temps   era   costum   a   les   carreres   que   es   feien,   al   guanyador donar-li   de   premi   un   gall,   mentre   que   al   darrer   com   sempre   s’ha   dit   li   donaven   la   ceba.   Aquesta costum   es   va   mantindre   almenys   hasta   els   anys   cinquanta   del   segle   XX,   en   què   l’alguatzil   portava penjants   d’una   llança   los   premis,   i   segons   m’han   contat   se      donava   al   primer   un   gall,   al   segon   una gallina i al tercer la ceba.                Parlant   de   gaiters,   no   puc   deixar   passar   l’ocasió d’anomenar   un   gaiter   de   Nonasp,   documentat   per   Daniel   Maza. Se    tracte    de    l’oncle    Pablo,    Pablo    Franc    Turlán    (1885-1976), d’ofici   pastor,   al   que   l’acompanyava   l’oncle   Tamboner,   Manuel Ràfales   Albiac   (1882-1938),   o   l’oncle   Suñe,   Manuel   Altés   Suñe.     Aquestos    tocaven    a    principis    del    segle    XX    en    festes    com Carnestoltes   o   el   Primer   Dissabte,   voltant   per   los   carrers   del poble, al so de valsos, jotes i pasdobles.                 Tornant   a   parlar   de   la   música   de   festes,   los   anys   1894 i   1895,   M.   Freixa   diu   que   es   va   pagar   275   pessetes   a   Joaquin Serres   per   tocar   cada   any.   Després   ja   passem   a   l’any      1899   en   què   es   contracta   per   primera   volta   a   la Banda   Municipal   de   Nonasp,   o   com   també   se   la   coneix   l’Orquestra   de   Nonasp.   Ho   faran   hasta   l’any 1911,   a   excepció   de   l’any   1903,   en   què   es   contracte   a   la   Banda   Municipal   de   Casp   per   300   pessetes,   i l’any 1908 l’orquestra de José Algueró, per 300 pessetes, per tocar los dies 23, 24 i 25.                L’orquestra   de   Nonasp,   de   1899   a   1904,   cobra   per   actuar   la   vespra   i   los   dies   dels   patrons 250   pessetes,   fent   vall   per   les   tardes   i   nits.   Cal   dir,   que   a      diferència   d’avui   en   dia,   los   dies   26   i   27   no són festa. L’any 1905 passa a cobrar 300 pessetes i l’any 1909 se li paga 325 pessetes.                En   aquells   anys   la   música   de   festes   tocava   de   balde   per   la   gent,   i   los   ingressos   municipals depenien   de   les   collites.   L’any   1910   al   ser   aquesta   més   bé   dolenta,   l’Ajuntament   acorda   rebaixar   lo preu   de   contractació   de   la   Banda   de   Música   de   la   Vila,   pagant-li   150   pessetes,   en   l’obligació   de   tocar tots   los   dies   de   Sant   Portomeu   i   altres   dies   de   costum   durant   l’any,   igual   que   se   ve   fent   en   anys anteriors.   Se   diu   que   està   present   Romaldos   Albiac   Roc,   director   de   la   Banda   de   Música   i   accepta   la proposta.             A   l’any   següent,   les   penúries   econòmiques   continuen,   i   l’Alcalde   diu   que:   “en   vista   de   la escasa   recolección   que   ha   habido,   el   Municipio   no   está   en   condiciones   de   distraer   muchos   fondos”. Per   lo   que   en   sessió   de   6   d’agost   de   1911,   s’acorda   proposar   a   la   Banda   de   Música   de   la   Vila,   que   si estan   conformes   toquen   los   dies   de   festes   per   la   quantitat   de   115   pessetes,   i   si   no   estan   conformes   no es   faran   festes   a   causa   dels   pocs   diners   disponibles.   Presents   los   components   de   la   Banda,   accepten la proposta de tocar los dies de festa.                Com   ja   he   dit   lo   director   era   Romaldos   Albiac Roc   (1848-1923),   domiciliat   al   carrer   de   la   Mare   de   Déu núm.   1   (ca   Toni),   d’ofici   cafeter   o   taverner,   almenys   a partir   de   1886,   en   què   així   figura   al   llibre   de   naixements, al    fer    de    testimoni    en    algunes    inscripcions.    Miguel Caballú    Albiac,    en    alguns    dels    seus    escrits    parla    de l’afició   per   la   música   del   seu   iaio   i   diu   que   a   més   de cafeter,    era    sobretot    músic,    director    de    la    Banda Municipal i de la Rondalla.                   Continuant   en   les   festes,   l’any   1912   es   fan gestions   per   contractar   la   Banda   Municipal   de   Maella   i també    la    de    Batea,    acordant    lo    28    de    juliol,    que    el regidor   Miguel   Albiac   Salvador   vagi   a   Maella   per   fer   la contractació de la manera més econòmica.                A   l’any   següent   les   penúries   econòmiques   continuen   i   deuen   ser   molt   grosses,   ja   que   lo Secretari    de    l’Ajuntament,    M.    Simó,    diu:    “Además    (de    los    impagados)    la    Hacienda    nos    tiene embargado   el   66%   de   todos   los   ingresos,   el   Contingente   provincial   el   25%   (…)   Uno   de   los   males   peores que   tropezamos,   más   que   esos   tantos   por   cientos   embargados,   es   la   sequía   y   la   falta   de   cosechas   que se   notan   de   una   porción   de   años   a   esta   parte,   que   al   pobre   labrador,   día   tras   día,   entierra   sus esfuerzos,   sus   sudores   y   sus   pobrezas   y   todos   los   años   son   iguales,   para   él   sus   esperanzas   siempre   le salen defraudadas sino pagaría…”                Aquesta   difícil   situació   econòmica   del   municipi,      fa   que   este   any   1913   es   constitueixo   per 271   propietaris   la   Societat   d’Impostos   Voluntaris,   en   un   intent   de   sanejar   les   arques   municipals.   Al mateix   temps,   s’acorda   en   sessió   ordinària   de   3   d’agost   de   1913,   que   este   any   no   hi   hagi   festes, entenent   la   contracció   d’orquestra   i   celebració   de   carreres.   Tan   sols   s’acorda   l’assistència   de   la Corporació a la missa de Sant Portomeu.                L’any   1914   continuen   les   penúries   econòmiques   i   la   festa   del   Primer   Dissabte   en   què   se celebrava   la   trobada   de   la   Mare   de   Déu   de   les   Dos Aigües   per   un   pastoret,   tampoc   se   celebra. Això   fa que   l’Ajuntament,   es   decideixo   a   celebrar   les   festes   majors,   contractant   la   Banda   de   Música   de   la Pobla de Massaluca per 250 pessetes, per tocar la vespra i los dos dies dels patrons.                De   la   Banda   de   Música   de   la   Pobla,   he   de   dir   que   havia   set   formada   l’any   1913   i   estava composta   per   setze   musics,   actuant   de   director   José   Barrubés   Llop.   A   l’oncle   Barrubés,   encara   lo recorden   la   gent   més   gran   de   Nonasp,   ja   que   l’any   1912   se   va   casar   en   la   nonaspina   Vicenta   Llop   Mora (1893-1957)   a   la   església   de   la   Pobla   de   Massaluca,   i per   tant,   durant   molts   anys,   a   través   de   la   música   van estar presents a moltes de les festes de Nonasp.                Los   anys   següents,   es   continua   en   la   línia   de contractar    orquestres    que    siguen    econòmiques.   Així l’any   1915,   es   torna   a   contractar   a   la   Banda   de   Música de    la    Pobla    per    250    pessetes;    l’any    1916,    vindrà l’Orquestra   de   Mora   per   310   pessetes;   l’any   1917   i 1918   tornaran   los   músics   de   la   Pobla   de   Massaluca,   per 130   i   150   pessetes   respectivament;   i   dels   anys   1919   i 1920 no hi ha dades de festes.                L’any   1921,   l’Alcalde,   veient   que   la   situació econòmica   continua   sent   precària,   proposa   parlar   en les   Societats   (Centro   i   Sindicat),   cafès,   tavernes,   tendes   i   industrials,   per   veure   si   poden   contribuir   a pagar les festes, i si estos responen, fer gestions per contractar la banda del Regiment d’Aragó.                La   resposta   va   ser   afirmativa,   ja   que   a   la   sessió   del   2   d’octubre,   s’informa   del   resultat econòmic,   fent   primer   una   relació   dels   donatius:   del   Sindicat   67   Pts;   Blas   Maza   25   Pts;   Eusebio   Rams 20   Pts;   Agustín   Ràfales   10   Pts;   Raimundo   Alañá   10   Pts;   Francisco   Alfonso   5   Pts;   Isidro   Suñer   5   Pts; Centro Republicà 35 Pts; de la Mare de Déu 50 Pts, sumant los ingressos un total de 227 Pessetes.                               D’altra   banda   es   fa   una   relació   del   que   s’ha   pagat: A   la   Banda   del   Regiment   d’Aragó   696 Pts;   per   lo   viatge   de   la   banda   197,60   Pts;   per   focs   artificials   112   Pts;   sermó   del   mossèn   37,50   Pts;   al Sindicat   17   Pts;   al   Centro   20   Pts;   altres   pagos   més   petits   145,75   Pts.   Sumant   un   total   de   1.225,85   Pts. La   diferència   entre   lo   que   s’ha   ingressat   i   pagat   és   de   988,85   pessetes,   quantitat   que   es   fa   càrrec l’Ajuntament,   fent   constar   que   si   no   es   milloren   los   ingressos   és   impossible   poder   contractar   una bona música.               A   l’any   següent   les   coses   no   estant   millor,   i   l’Ajuntament   en   sessió   de   13   d’agost   de   1922, diu   que   los   propietaris   de   cafès,   tendes   i   altres   negocies,   la   majoria   no   estan   per   col·laborar   en   pagar les   festes,   però   a   pesar   de   la   negativa   i   de   ser   molt   mal   any,   les   festes   es   faran   per   tradició   i   s’acorda contractar als músics de la Pobla de Massaluca per què toquen los dies 23, 24 i 25.                De   1923   i   1924   no   tenim   dades;   de   l’any   1925   l’Ajuntament   per   raons   econòmiques   acorda no   celebrar   festes,   encara   que   decideix   acudir   a   les   misses   del   patrons;   los   anys   1926   i   1927   és   la Banda   de   música   de   La   Fatarella   la   que   es   contracta   per   tocar   los   dies   de   festes;   l’any   1928   no   tenint informació;   l’any   1929   es   la   Banda   de   música   de   Favara;   i   de   l’any   1930   tampoc   hi   ha   informació,   ja que d’estos anys falta alguns llibres d’actes als arxius municipals.                El   12   d’abril   de   1931,   se   celebren   eleccions   municipals   i   a   Nonasp   guanya   la   candidatura republicana. Dos dies després, 14 d’abril és proclamada la II República a l’Estat espanyol.                Este   nou   escenari   en   la   política   local   i   nacional,   també   influirà   en   com   los   nonaspins celebren   les   festes   en   los   anys   següents.   La   separació   dels   poders   civil   i   religiós,      així   com   l’ideari anticlerical   de   la   majoria   municipal,   tindrà   com   a   conseqüència   que   la   institució   local   deixo   d’assistir als actes religiosos.                A   més,   les   dos   societats   locals,   lo   Centro   Republicà   i   lo   Sindicat   Agrícola,   conten   en   una àmplia   base   social   i   uns   magnífics   locals,   en   una   planta   dedicada   a   cafè   i   una   altra   a   teatre   i   saló   de ball.   Aquestes   circumstàncies   propicien   que   per   les   festes   majors,   aquestes   societats   contracten orquestres per tocar als seus locals.                   No   disposem   de   tota   la   informació   per   parlar   dels   cinc   anys   de   republicà,   ja   que   a   l’arxiu municipal   no   es   conserven   tots   los   llibres   d’actes   d’este   període,   com   tampoc   tinc   constància   de llibres   d’actes   del   Centro   Republicà,   però   sí   que   disposo   d’una   còpia   d’un   llibre   d’actes   del   Sindicat Agrícola, que mos ajudarà a entendre com van ser aquestes festes.                            La   informació   disponible   deixa   veure   lo   poc   interès   de   l’Ajuntament   per   contractar orquestra   los   dies   de   festa,   ja   que   si   les   dos   societats ho   fan,   potser   no   té   massa   sentit,   que   n’hi   hagi   una tercera. A   més,   per   testimonis   orals,   que   m’han   parlat d’aquell    temps,    sobretot    los    joves,    anaven    en    les seues   colles   a   ballar   a   les   dos   societats,   independent- ment   de   l’ideari   polític   que   cada   un   d’ells   pugues tenir.                     De    les    primeres    festes    del    període republicà,   no   he   trobat   notícia   de   com   van   ser,   però   que   hi   ha   constància   de   què   es   van   celebrar,   ja   que   al diari   “La   Voz   de Aragón”,   en   l’edició   del   27   d’agost   de 1931,    hi    ha    una    petita    ressenya,    en    lo    titular    de “Nonaspe   ha   celebrado   solemnemente   sus   fiestas   de San   Bartolomé”,   il·lustrada   en   una   foto   d’un   grup   de joves.                L’any   1932   segons   M.   Freixa,   va   ser   la   música   de   Flix   la   que   va   tocar   durant   los   dies   de festa. Al   llibre   d’actes   del   Sindicat,   a   la   junta   de   20   d’agost,   es   diu   que   hi   haurà   vall,   sense   dir   si   es tracta   d’una   orquestra   ho   serà   en   un   aparat   Ràdio-Gramola   del   que   disposen   al   saló   de   ball.   Es   diu que   faran   balls   del   23   al   27   d’agost,   en   horaris   matinals   de   10   a   12,30,   a   les   tardes   de   5   a   7,30   i   a   les nits a partir de les 9, durant lo ball mentre hi hagi públic.                De   l’any   1933,   disposem   d’una   informació   més   completa.   Per   una   part,   l’Ajuntament,   en sessió   de   23   de   juliol,   acorda   no   celebrar   festes,   pel   fet   que   no   disposa   de   diners,   i   la   collita   del   vi   i oliva   no   presenta   bones   pintes,   a   més,   es   diu   que   los   impostos   municipals,   encara   no   es   poden   posar al   cobrament.   Lo   13   d’agost,   es   dona   permís   per   instal·lar   una   barraca   de   quincalla   i   uns   “caballitos”, a Ramon Aznar, de Casp.                D’altra   banda,   lo   Sindicat   en   Junta   de   20   de   juliol,   acorda   escriure   a   l’orquestrina   de   la Pobla   de   Massaluca.   En   una   nova   Junta   de   3   d’agost,   es   dona   lectura   a   la   correspondència   de l’orquestrina de la Pobla, en la que diu que està contractada per lo Centro Republicà de Nonasp.                Lo   8   d’agost,   es   torna   a   reunir   la   Junta   del   Sindicat,   i   es   dona   lectura   a   la   carta   de l’orquestrina   de   Flix,   en   la   que   demana   375   pessetes,   per   tocar   lo   23,   24   i   25;      i   en   lo   cas   de   tocar sols   lo   dies   24   i   25   ho   farà   per   300   pessetes.   S’acorda   que   Gabriel Albiac,   vagi   a   Flix   i   faci   la   contracta més econòmica.                De   l’any   1934,   sols   disposem   d’informació   del   Sindicat   Agrícola,   que   en   Junta   de   15 d’agost,   informa   que   s’ha   tornat   a   contractar   a   la   banda   de   Flix,   i   acorda   distribuir   als   músics   per   les cases de costum.                L’any   1935,   l’Ajuntament   fa   gestions   per contractar    la    música    de    La    Pobla    de    Massaluca, enviant   lo   18   d’agost   al   Guarda   Municipal   al   poble veí,      per   preguntar   al   director   D.   José   Barrubés,   si podrien   tocar   los   dies   24   i   25.   A   més,   es   fan   gestions en   la   música   de   Batea,   enviant   una   comunicació   al director   D.   Jaume   Altés.   En   sessió   de   8   de   setembre, s’informa    que    no    es    va    poder    fer    la    contractació perquè   no   podien   vindre,   i   davant   les   dificultats   de darrera   hora,   lo   Regidor   encarregat,   va   decidir   no   fer més gestions.                Lo   Sindicat   per   la   seua   part,   reunit   lo   10 d’agost,   informa   que   ha   fet   gestions   enviant   correspondència   a   diferents   orquestrines,   demanant preus i condicions, en especial a la d’Almatret.                Lo   16   d’agost,   es   torna   a   reunir   la   Junta   del   Sindicat,   i   llegeix   la   carta   de   contestació   de l’orquestrina   d’Almatret,   en   la   que   invita   al   Sindicat   i   al   Centro   Republicà   a   efectuar   la   contracta, adjudicant-la   al   primer   que   arribo,   per   el   que   lo   President   diu   que   va   enviar   de   seguida   al   vocal   D. José   Roc,   arribant   este   al   poble   d’Almatret   després   del   comissionat   del   Centro.   Per   la   qual   cosa   lo Sindicat,   decideix   contractar   per   les   festes   de   1935   a   l’orquestrina   de   Flix   per   320   pessetes,   per   tocar los dos dies.               A   aquestes   festes   de   1935,   per   los   llibres   d’actes   de   l’Ajuntament, sabem   que   es   va   celebrar   una   carrera   de   bicicletes   i   un   partit   de   futbol   lo dia   24   d’agost,   arribant   a   les   6   del   matí   d’este   dia   tres   números   de   la Guàrdia   Civil   de   Favara,   per   garantir   l’ordre   públic   durant   lo   partit   de futbol,    quedant-se    hasta    la    marxa    dels    camions    en    què    viatge    l’equip visitant.                L’any   1936,   ja   no   se   fan   festes,   al   juliol   hi   ha   un   alçament   militar   i Espanya    se    divideix    en    dos.    Nonasp    queda    al    costat    de    la    legalitat republicana,     però     als     pocs     dies     un     Comitè     anarquista     destitueix l’Ajuntament, clausura lo Sindicat Agrícola i estableix un nou ordre.                   Passem   un   parells   d’anys,   i   ara   Nonasp   passa   a   mans   del   exercit franquista.   Lo   Sindicat   se   torna   a   obrir   i   ara   es   lo   Centro   lo   qui   es   clausurat. Un   any   després,   s’acaba   la   guerra,   poc   a   poc   se   tornen   a   fer   festes,   de   nou en lo poder civil i religiós junts, marcant l’inici d’un nou temps.
27 d'agost de 1931 a "La Voz de Aragón" 24 d'agost 1948. Lo gall i la ceba. Deixada per Núria Ráfales Tomás Gent ballant a les Festes Majors. Principis del segle XX. Foto deixada per Pilarin Martell Carrera de festes al Portal. Principis del segle XX. Foto Angel Albiac Banda Musica Pobla M. - José Barrubes Llop Carrera de rusc al camí de Favara. 1900-1910 Festes Majors Franc Turlan Pablo