© Associació Amics de Nonasp. 2018

La herència de la família Omella

   Cada   relat   que   escric   de   la   gent   del   nostre   poble,   és   com   viatjar   a   un   temps   passat.   Per   fer este   viatge   tinc   que   documentar-me   fent   cap   als   arxius   municipals   i   eclesiàstics   del   nostre   poble,   a més   de   buscar   algun   rastre   per   arxius   estatals   que   estan   digitalitzats.   Però   també   hi   ha   un   altra   part molt   important:   parlar   amb   los   familiars   del   personatge.   En   esta   ocasió   he   de   donar   les   gràcies   a Araceli   Salvador,   Mercedes   Suñer   i   lo   seu   home   Miguel   Franc,   per   los   documents   notarials   i   les   fotos que   m’han   deixat,   i   també,   per   los   seus   testimonis,   recordant   petits   detalls   d’esta   interessant història familiar. La herència de la família Omella Al   poc   temps   d’acabar   la   primera   guerra   carlina,   va   arribar   a   Nonasp   lo   mestre   de   primeres lletres   Ramón   Omella   Segura,   natural   de   Torredarques.   La   primera   notícia que   tenim   d’ell   és   del   13   de   gener   1844   en   que   és   padrí   d’una   xiqueta;   al següent   any   1845   tornà   a   ser   padrí   d’un   xiquet;   i   lo   30   de   març   de   1846, és   padrí   de   Juan   Francisco   Buisán   Andreu   (de   gran   menescal),      fill   del doctor José Buisán García. Lo   9   de   juny   de   1849,   Ramón   Omella   se casa   amb   Mariana   Ráfales   Borraz,   los   dos   són solters,   de   32   i   21   anys   respectivament.   La casa   on   viu   lo   matrimoni,   és   la   casa   del   perxi, que   fa   cantonada   amb   lo   carrer   Vell   i   Pomar, actualment propietat de Merxe Franc Suñer. Tenen   quatre   fills:   Francisco   que   naix lo    19    octubre    de    1851;    Ramón    naix    lo    28 d’abril   1854   i   mort   lo   27   de   juliol   de   1855; Felip   naix   lo   24   de   maig   de   1857   i   del   que   ja no    tenim    més    noticies    de    la    seua    vida    ;    i Florència que naix lo 27 de març 1861. Com   ja   hem   dit,   lo   13   de   gener   de   1844 és    padrí    d’una    xiqueta,    per    tant,    la    seua arribada   a   Nonasp   per   exercir   de   professor   d’instrucció   primària,      l’hem de   datar   al   menys   a   l’any   1843.     Al   cap   d’uns   anys   trobem   notícies   d’ell   a la   -Revista   de   Instrucción   Pública,   Literatura   y   Ciencias   –   Madrid   21-06-1860-   on   diu:                  “Nonaspe- Según   nos   dicen   de   este   pueblo   está   el   infeliz   profesor   sin   cobrar   un   solo   maravedí   de   sueldo   desde septiembre   del   año   pasado.   Le   suplicamos   que   no   moleste   a   nadie   con   sus   reclamaciones,   y   busque   el maná como pueda ¡Oh centralización!”. Les   dificultats   per   cobrar   lo   salari   de   mestre,   devien   d’anar   parelles   amb   les   del   municipi,   ja que   lo   segle   XIX   està   marcat   per   les   guerres carlines,      les      continues      obligacions      dels municipis   amb   les   tropes   governamentals   i   les incursions     de     les     partides     carlines     a     les poblacions,    per    aconseguir    diners,    menjar    i coses necessàries per la subsistència. La    feina    de    mestre    de    xiquets,    la compagina amb la de llaurador, ja que a més de treballar   les   terres   de   la   seua   dona,   sabem   que compra   al   1849   de   un   bancal   plantat   d’olivers   a l’horta    de    Matarranya;    al    1853    compra    mig corral   al   carrer   del   Tello;   al   1855   dos   bancals   al Cap   de   l’Horta;   al   1856   una   masada   al   terme   de Mequinensa, partida del Moro. Ramón   Omella,   exerceix   de   mestre   de   xiquets   hasta   la   seua mort,   lo   23   de   març   de   1864,   és   enterrat   al   dia   següent   al   fossar   del carrer   de   la   Mare   de   Déu.   La   seua   viuda,   se   torna   a   casar   lo   25   de desembre   del   mateix   any,   en   Manuel   Ràfales,   viudo,   de   44   anys,   d’ofici paleta. Lo   fill   gran,   Francisco   Omella   Ráfales,   no   sabem   com   fa   cap   a l’Illa   de   Cuba,   si   hi   va   anar   a   fer   fortuna,   o   bé,   i   va   anar   de   soldat   i   allí se   va   quedar.   La   qüestió   és   que   lo   16   de   maig   de   1891,      a   l’edat   de   39 anys,   obté   lo   títol   universitari   de   Cirurgià   Dentista,   a   la   ciutat   de   La Habana,   atorgat   per   lo   Govern   General de    l’Illa    de    Cuba,    habilitant-lo    per exercir   a   Espanya   i   les   seues   colònies,   ja que    en    aquell    temps    Cuba    era    una colònia    espanyola.    L’any    1907    sabem que   se   troba   a   Peru   i   l’any   1913   viu   a   La Paz      (Bolívia),   on   sol•licita   al   Ministeri d’Educació   d’aquell   país,   la   convalidació   del   títol   de   dentista,   per poder exercir de dentista a tot lo territori.  La   filla   petita,   Florència   Omella   Ráfales,   al   ser   filla   del   mestre, se   la   coneix   amb   lo   mot   de   “mestresseta”.      Se   casa   lo   29   de   gener   de 1878,   a   l’edat   de   16   anys,   amb   Pedro   Bielsa   Benaben,   de   22   anys   i viuen   a   la   casa   del   perxi. Tenen   set   fills:   Florència   (1878);   Luisa   (1881- 1882);   Alfreda   (1883);   Ramón   (1886);   Mariana   (1889);   Pedro   (1893)   ; Felipe (1895). Pedro   Bielsa,   té   una   mort   tràgica.   A   la   partida   de   defunció   diu que   va   morir   lo   25   de   maig   de   1898,   a   conseqüència   de      “disparo   de arma   de   fuego”.   Aquí,   és   Miquel   Franc   Campanales,   qui   me   conte   lo que   va   passar.   Me   diu:   “Al   meu   iaio   li   dient   José   Campanales   Herrando,   ere   de   Favara   i   d’ofici   pastor. Se   va   casar   a   Nonasp   l’any   1890,   en   la   meua   iaia   Trinidad   Llop   Navarro.   Com   tenie   molt   bestiar, portave   al   iaio   de   Mercedes,   Pedro   Bielsa,   de   rabadà,   i   era   un   home   molt   fort   i   corpulent.   Estava   amb lo   ramat   de   bestiar,   al   corral   de   Vallera,   i   va   resultar   que   uns   homes   li   volien   prendre   la   bota   del   vi,   i ell no se va deixar, se van posar a discutir i li van pegar un tiro, matant-lo allí mateix”. A   principis   de   1922,   la   família   de   Nonasp,   torna   a   tindre   notícies   de   Francisco   Omella,   que continua   treballant   de   Cirurgià   Dentista   a   La   Paz.   L’Ajuntament   celebra   sessió   ordinària,   i   se   informa de   que   Francisco   Omella   a   enviat   la   quantitat   de   380   pessetes,   consignades   a   nom   del   Sr. Alcalde,   des de   La   Paz-   Bolívia-Casilla   394,   per   que   siguin   repartides   de   manera   equitativa   entre   los   fills   de   la difunta   Florencia   Omella.   S’acorda   autoritzar   a   Francisco   Suñer   Roc (iaio   de   Mercedes   Suñer)   perquè   lo   antes   possible   vagi   a   buscar-les   a l’Administració   de   Correus   de   Casp.   Com   a   curiositat   per   saber   lo valor    de    380    pessetes,    diré    que    segons    lo    llibre    d’actes    de l’Ajuntament,   l’any   1922,   lo   jornal   mínim   al   treballs   de   camp   era   de   5 pessetes. Passen     dos     anys     més,     i     lo     14     de     setembre     de     1924, l’Ajuntament   en   sessió   ordinària,   informa   de   l’arribada   d’una   carta   en la   que   se   diu   que   ha   mort   Francisco   Omella   Ráfales,   que   no   té   família a   Bolívia   i   que   ha   deixat   a   una   institució   bancària   12.000   Pesos, podent-los    reclamar    la    seua    família    de    Nonasp.    S’acorda    avisar    a Francisco   Suñer   (iaio   de   Mercedes   Suñer)   perquè   ho   faigo   saber   als demés germans de la seua dona Florència Bielsa Omella. Dos     setmanes     més     tard,     lo     28     de     setembre     de     1924, l’Ajuntament   se   torna   a   reunir,   i   se   informa   de   l’arribada   de   una   nova carta,   esta   volta   és   del   “Consul”   de   Valparaíso,   informant   de   la   mort de    Francisco    Omella    Ráfales,    dient:    “En    La    Paz,    Bolivia,    durante muchos   años   donde   ejerció   de   cirujano,   estuvo   hospitalizado   y   luego en   casa   de   su   amigo   Rafael   N.   Prieto   donde   hace   seis   meses   quien   le asistió   e   hizo   los   gastos   de   entierro   y   demás,   según   algunos   testigos hizo   testamento   verbal   dejando   500   Pesos   a   un   primo   suyo   de   España,   un   tal   Llop   y   el   resto   a   Prieto, nombrado   abogado   y   habiéndose   contradicho   los   testigos   presentados   por   Prieto,   se   anula,   se   avisa para   que   sus   sobrinos   efectúen   las   gestiones   oportunas”.   Al   referir-se   a   “un   tal   Llop”,   parla   de Agustín Llop Vallespí, casat en Alfreda Bielsa Omella, per tant, neboda de Francisco Omella Ráfales. Arribat   a   este   punt,   torno   a   la conversa    que    vaig    tindre    en    Mercedes Suñer,   en   la   que   m’explica   que   Agustín Llop,    va    nàixer    a    Nonasp    l’any    1886, però   de   jove   se’n   va   anar   a   treballar   a Barcelona.   Va   festejar   i   es   va   casar   a Barcelona    amb    la    nonaspina    Alfreda Bielsa    Omella,    germana    de    la    iaia    de Mercedes. A   Barcelona   ell   feia   de   sastre, ofici   que   havia   après,   i Alfreda   tenia   una parada   al   mercat   dels   Encants,   en   la   que venia   robes,   fils   i   bordats.   Lo   17   de   maig de   1908   tenen   un   fill,   al   que   posen   per nom Alfredo. Sabent     que     l’Ajuntament     de Nonasp     es     proposa     construir     unes escoles   noves,      per   finançar-les   posa   a subhasta      tres      locals      de      la      seua propietat.      Decideixen   participar   a   la   subhasta   de   les   escoles   velles,   situades   a   la   plaça   del   Portal, fent   per   este   edifici   la   millor   oferta.   A   la   sessió   de   2   de   setembre   de   1917,   se’ls   adjudica   la   casa   a Agustín   Llop   Vallespí,   per   la   quantitat   de   1.751,25   pessetes.   Lo   matrimoni   al   poc   temps   se   trasllada   a viure a Nonasp, on Agustín Llop continuarà fent de sastre durant tota la seua vida. Mercedes    Suñer,    me    diu    que    de tots    los    nebots,    Agustín    Llop    i    Alfreda Bielsa,   eren   los   únics   que   haguessin   pogut anar   a   buscar   l’   herència,   ja   eren   los   que estaven   millor   situats,   i   potser,   amb   més mon    recorregut.    Però    clar,    en    aquells anys   era   un   viatge   molt   llarg,   no   sabien de   quants   diners   era   la   herència   i   eren   sis nebots    a    repartir:    Florència,    Alfreda, Ramón, Mariana, Pedro i Felip. BIBLIOGRAFIA: - Arxiu Municipal de Nonasp - Arxiu Eclesiàstic de Nonasp - Historia de la Medicina en Cuba. Nº 2 – Ediciones Universal, 1992 - Anuario Administrativo – Bolívia 1914

Per Mario Rius