© Associació Amics de Nonasp. 2018

La Creu de Sant Marc

   Los   darrers   20   anys,   des   de   l’Associació   dels   Amics   de   Nonasp,   hem   treballat   per   recuperar oficis,   tradicions   i   patrimoni,   en   definitiva,   tot   allò   que amb     lo     pas     dels     anys     ha     anat     desapareixent.     La recuperació    de    moltes    peces    que    tenim    exposades    al Museu,   ha   set   per   naltros   tota   una   aventura,   i   que   poques voltes   s’explica   en   deteniment,   ja   que   allargaria   lo   temps de visita del Museu. Una   de   les   peces   més   importants   que   tenim,   per   la seua   antiguitat   i   història   és   lo   piló   de   la   Creu   de   Sant Marc,   és   dir,   la   base   de   la   creu,   que   des   de   l’any   2004 està exposada a la planta del carrer al Museu Etnològic. La    recuperació    va    començar    per    l’interès    de conèixer   i   conservar   lo   nostre   patrimoni.   De   la   Creu   de   Sant   Marc   tots   havíem   sentit   parlar,   coneixíem lo   topònim,   i   la   seua   localització   aproximada.   Però   va   ser   J.   M.   “lo   Gravat”,   qui   va   parlar   amb   gent gran per saber on lo situaven, i tot tossut, no va parar de buscar-lo hasta que lo va trobar. La   Creu   de   Sant   Marc,   és   de   les   que   s’anomenen   com   creu   de   terme,   i   estave   al   camí   que anave   de   la   nostra   Vila   hasta   Batea,   este   camí   era   una   via   de   comunicació   important,   igual   que   la població veïna. Si   retrocedim   uns   segles   en   el   temps   ens   trobam   que   Nonasp   està   tancat   per   una   muralla   que fan les mateixes cases i per entrar i eixir hi ha quatre portals que donen als principals camins. Naltros   començarem   lo   viatge   des   de   lo   Portal   de   Sant   Portomeu,   situat   al   sòl   del   carrer   Major. Sol   creuar   la   porta   mos   trobam   amb   l’ermita   de   Sant Sebastià   (actual   Ibercaja),   que   segons   la   tradició   oral   era l’encarregat de que la “peste” no entrés dins de la Vila. Al   seu   costat   a   ma   esquerra,   hi   ha   un   molí   d’oli (actual   Sindicat),   que   pertany   al   Convent   de   Sant   Joan   de Jerusalem   de   Casp,   i   segons   Gabriel   Albiac   (Lo   Portal   52   –   maig   1988   –   Cosas   del   Pasado),   “es   de   una   sola prensa,   con   una   rueda   de   piedra   para   deshacer   la   oliva, que    rueda    con    caballería,    un    infierno    o    depósito    de oleaza   i   cinco   pilas.   Linda   por   la   derecha   entrando   con   el camino   de   Batea...”.   Durant   molts   anys,   este   camí   de Batea,   que   avui   en   dia   porte   lo   nom   de   “avinguda   Dionisio Millán”,      va   ser   conegut   com   lo   carrer   de   les   Oliasses,   ja que     com     lo     topònim     mos     diu,     estes     eren     tirades directament al camí. Per   tant,   lo   camí   de   Batea   arranca   del   Portal   de   Sant Portomeu,   i   passe   entre   mig   de   l’ermita   de   Sant   Sebastià   i   lo Molí   d’oli,   anant   directe   a   la   Plana   i   riu   Algars.   Després   de creuar   lo   riu,   hem   de   continuar   lo   nostre   viatge   imaginari   per lo   barranc   de   Batea,   que   com   lo   topònim   indica   és   per   lo   que s’anava al poble veí. A   este   barranc,   als   vessants   abunden   los   pins,   i   pel   mig hi   trobam   petits   bancals   amb   alguns   olivers.   Lo   camí   o   senda recorre   tot   lo   barranc,   de   baix   a   dalt,   i   quan   s’arribe   a   dalt   al pla,   ens   trobam   amb   una   bifurcació   de   camins,   i   és   a   mà   dreta on   està   la   Creu   de   Sant   Marc.   Lo   camí   continue   hasta   trobar   la Vall de Batea,  i pujant per esta, arribar a Batea. La   Creu   està   a   un   lloc   des   d’on   es   pot   contemplar   la   Vila   Hospitalària   de   Nonasp,   les   hortes   i part   del   terme,   que   és   administrada   per   lo   Convent   de   Sant   Joan   de   Jerusalem   de   Casp.   Si   miram   en direcció   contraria,   veurem   los   termes   veïns   de   la   Pobla   de Massaluca   i   Batea,   que   també   són   pobles   Hospitalaris, però depenen de la Batllia de Miravet. La   Creu   de   Sant   Marc,   ere   lo   que   es   coneix   com una   “creu   de   terme”.   Per   saber   d’estes   creus,   he   visitat la   pàgina   web   del   “Archivo   provincial   de   Zaragoza   Temas monográficos   –   Cruces   de   término   y   peirones   en   Aragón”, on   expliquen   que   a   l’Aragó   es   conserven   algunes   creus que   daten   del   segle   XVI,   tenint   una   doble   funcionalitat: per   una   part   senyalen   l’inici   o   confluència   de   camins;   i per    altra    part    són    un    símbol    de    la    fe    cristiana    de    la població   on   arriben   los   caminants   i   beneeixen   als   que l’abandonen,   protegint-los   en   lo   seu   camí   o   en   les   seues feines.   També   se   explica   que   tenen   los   orígens   en   temps de   la   Reconquista   al   segle   XII   aproximadament,   havent   teories   de   que   es   construïen   a   mida   que   los pobles eren conquistats als musulmans i passaven a mans cristianes.  Per   saber   una   mica   més,   li   vaig   demanar   a   la   meua   filla,   que   en   una   de   les   moltes   visites   que   li fa   a   tia   Estebenia   (Estebenia Tomás   Moreno),   que   viu   a   Granollers,   i   que   lo   pròxim   4   de   març   complirà los   99   anys,   li   preguntés   que   recordava,   ja   que   de   jove   anava   a   la   Vall   de   Batea   a   fer   treballs   al camp,   i   en   alguna   ocasió   m’havia   dit   que   passava   per   on   estava   la   Creu.   A   les   preguntes   de   la   meua filla,   li   contesta   que   antes   de   la   guerra   la   creu   ja   estava   caiguda   i   que   ella   no   va   sentir   dir   mai   que   se fes   cap   ritual   u   ofrena   i   que   la   creu   era   com   un   punt   de referència de camins. Encara   que   donéssim   per   bo   que   la   creu   amb   lo   pas del   anys   havie   caigut,   al   inici   de   la   guerra,   en   l’arribada dels   anarquistes   a   la   població   es   produeix   la   destrucció   de tots   los   símbols   religiosos.   I   les   restes   de   la   Creu   tampoc   se lliuren,   ja   que   aquells   homes   hi   graven   al   Piló   de   la   Creu de    Sant    Marc,    les    inicials    de    FAI    i    CNT    (Federación Anarquista   Ibérica   i   Confederación   Nacional   del   Trabajo), tombant   lo   Piló   a   terra,   i   quedant   sols   lo   topònim   d’on estave i lo record de la gent. Com   he   dit,   al   2004   lo   piló   es   localitzat   per   JM   Gravat,   trobant-lo   tombat   i   mig   enterrat. Conscients   de   la   importància   històrica   del   piló,   JM   “lo   Gravat”,   Daniel   i   jo,   ens   vam   posar   en   marxar per   desenterrar-lo,   carregar-lo   a   un   remolc   i   portar-lo   al   Museu,   tot   això,   amb   molta   feina,   ja   que   al ser   una   pedra   d’unes   dimensions   considerables,   lo   seu   pes   també   és   important,   per   lo   que   les dificultats   per   moure’l   van   ser   moltes,   però   vam   aconseguir   l’objectiu   de   recuperar-lo   i   tenir-lo exposat al Museu, per tots los Amics de Nonasp.

Per Mario Rius